Un tèrbol Conveni Urbanístic: el “quid” de la qüestió.
(Relat novel·lesc d'una història que sembla de ficció. O no?)
|
Moltes són les preguntes que les persones que estimem aquest poble i aquest País ens fem, preguntant-nos per què i intentant esbrinar com es pot justificar una agressió tant barroera contra el patrimoni de tots els catalans.
En els propers dies intentarem explicar detingudament, pas a pas, allò que hem anat coneixent d’aquest tema. Potser entre les vostres experiències i les nostres arribarem al final a desemmascarar les veritables raons que porten a una bona part de la classe política a accions de destrucció de Catalunya com les que cada dia veiem. Amb les raons descobrirem els responsables.
Avui és a Montserrat, però també arreu de Catalunya: el Pla de Ponent, la MAT, el Ter, el Pla de Caufec, Oliveretes, el CIM del Penedès, el Pla Director de la Conca d'Ódena, el Quart Cinturó, l’Ebre, etc, etc.
|
|
|
El cas de Collbató, o de Montserrat, com preferiu, us sonarà a aquells que ja porteu anys de lluita en els vostres territoris, familiar. Trobareu les mateixes o similars situacions que les que heu anat patint a casa vostre. No hi faltarà cap dels ingredients: interessos especulatius, pactes polítics de silenci entre forces aparentment distants, l’inefable i elegant promotor del partit que ve a resoldre els problemes “econòmics i socials” del poble en nom del creixement i del progrés, els copets a l’espatlla dient-te que ja s’ho miraran, el “vagi vostè a veure a aquest o aquell i quan acabi torni a començar”, les acusacions de radicals a qui s’hi oposen pacíficament, la criminalització dels que s’hi oposen amb més força i valentia, el menyspreu a les plataformes i moviments ciutadans, els convenis urbanístics per legalitzar les il•legalitats, la manca de participació , alcaldes muts en vers les al•legacions dels veïns, sords a les seves raons i cecs als arguments, i al final del camí: les resolucions que passen per sobre d’informes, dels dictàmens i, fins i tot, de les Comissions que haurien de resoldre.
A Collbató tot va començar ja l’any 2001, quan a l’alcalde de torn, mal assessorat per algun espavilat del seu equip, va aprovar inicialment una gran requalificació de sòl agrícola en industrial. La manca de preparació d’aquell equip, les implicacions mal amagades i les traïcions entre ells, van fer possible que una Plataforma similar a la nostre, el DUC (Platafroma per la Defensa Urbanística de Collbató), descobrís el pastel i acabés amb el tema sense un esforç excessiu. Aquell alcalde, avui està processat i, una vegada caigut, el seu partit li ha girat la cara i “ja t’ho faràs”.
(foto: Logo de la Plataforma DUC)
|
|
|
Les Ginesteres és un terreny agrícola i forestal ubicat al mateix límit sud de l’A-II. Té una extensió de 28 hes de les quals 6 estan ocupades per un poc
rendible polígon industrial: unes 30 naus de les quals un bona part estan en venda o lloguer. És l’únic sol agrícola de Collbató que disposa de pous d’aigua per us agrícola i
està en part cultivat (ametllers i oliveres) i en part abandonat a l’espera de la seva requalificació. Per la banda sud trobem camps d’oliveres i fruiters i una explotació en
fase de desenvolupament de 50.000 oliveres en cultiu ecològic. Per la banda nord és immediatament col•lindant amb el Parc Natural de Montserrat i la Xarxa Natura 2000, separat
tants sols per l’autovia. A l’est trobem una gran explotació de vinyes (Vinya Vella). És zona de campetx de l’àliga cuabarrada i l’únic corredor natural entre la serralada del
pre-litoral i Montserrat. Aquest és el terreny que el projecte d’ampliació de la zona industrial diu que té una vocació “inequívocament industrial” (veure fotos)
|
|
|
L’any 2003, una vegada liquidat el tema de la fallida zona industrial es va produït un canvi de govern a Collbató: un pacte
entre tres forces: el Grup d’Independents de Collbató (integrat per alguns dels anteriors membre de la Plataforma Cívica DUC), CiU i ERC va permetre canviar el color del govern
municipal i es va iniciar una etapa en el que es va prioritzar la protecció del territori: ampliació del Parc Natural, inici del projecte de Parc Rural amb altres 4 municipis
veïns, catalogació del patrimoni, etc. Durant aquest mandat es van auditar els comptes municipals trobant un “forat” de 7 milions d’euros que, per un poble de poc més
de 3.000 habitants significava estar a dalt de tot del rànquing de municipis endeutats.
Malauradament, vista la resistència d’aquest govern a cedir a les pressions
especulatives en forma de visites diàries de promotors que venien a “salvar” el poble a base de totxo, algú va optar per fer-lo caure l’any 2005 i el PSC va agafar
el relleu fins a les eleccions del 2007.
|
|
|
Ja a mitjans del 2007, el nou govern socialista va començar a anunciar la gran solució per Collbató. Un bon dia, un “assessor urbanístic” del
partit, assessor de la nova alcaldessa, però a sou dels promotors tal com consta en un acta de ple, va oferir una solució radical que més o menys deuria anar així:
“si el teu problema és de 7 milions d’euros, això se soluciona amb la requalificació de 21 hectàrees de sòl privat agrícola a industrial: Les Ginesteres”. Faltava un milió
d’euros per arribar als 7, però amb les 21 Has ja s’acabava el terme municipal de Collbató. I queda clar que entrar a Esparreguera ja resultava més difícil. En resum: Va portar
el promotor: Quat Inversiones i li van “endossar” el tema “a dit”.
Com les coses, la gent de negocis, les acostumen a lligar bé, (no els hi tornés a passar la desfeta de l’anterior
polígon avortat) van redactar i signar un conveni urbanístic entre l’ajuntament i el promotor en el que a canvi de la requalificació el promotor pagaria 6 milions d’euros. Per si
la cosa quedava lletja, ja que això de pagar per requalificar no resulta massa legal, ho van disfressar en un donatiu pel progrés "social i cultural de Collbató” (ho podeu llegir
a aquest enllaç). En resum: un promotor portat per l’assessor amic del partit comprarà, una vegada requalificats, uns terrenys agrícoles per un total d’uns 8 milions d’euros (més el "donatiu" de 6 milions),
els urbanitzarà gastant-se 6 milions i amb 20 milions té, al preu del Baix Llobregat uns terrenys que al microsegon posterior a la requalificació en valen més de 150. A què aquestes coses
us resulten familiars, amics?.
Però deixem momentàniament el tema del “pelotazo” que mereix capítol a part. Com s’apropaven les eleccions municipals del 2007, el tema el
van discretament vendre com un petit parc d’activitats econòmiques, “respectuoses amb l’entorn” i “amb una ocupació màxima de 5 has construïdes. Van repartir un vídeo on es veien casetes ben
pintades, bicicletes enlloc de camions i nens feliços i van prometre poliesportius, casals, millores de les urbanitzacions, liquidació del deute…, etc, etc. I aprofitant els vots fidels
al partit van guanyar les eleccions amb 680 vots que els hi van donar la majoria.
|
|
|
Alguns ja se’n van adonar d’immediat de l’engany, però va ser tard. En el ple d’aprovació inicial de la nova zona industrial,
les 5 has d’ocupació màxima s’havien convertit en 9,8, que, sumats als vials, serveis i altres zones donen les 21 has a requalificar. Els 9 metres d'alçada de l’actual zona industrial
havien passat a 12, les activitats netes i integrades en l’entorn eren instal•lacions per a la fusió de metalls, activitats amb processos tèrmics, instal•lacions de tractaments
electrolítics i químics, producció de coles i gelatines, fabricació de pintures, tintes, laques i vernissos, fabricació de productes de matèries plàstiques, instal•lacions de
residus, instal•lacions de cogeneració de potència tèrmica, generadors de vapor, generadors de calor, extracció i tractament de pedres i graves, fàbriques de formigó,
instal•lacions farmacèutiques, fàbriques de material fotogràfic, etc (veure relació íntegra).
Però, el tema , malgrat els informes tècnics desfavorables es va aprovar. I va començar
la mobilització, començant per les visites “porta a porta” per explicar a la gent la realitat amb documents a la mà: en 30 dies es van recollir 1.240 al•legacions de veïns de tots
els colors politics, alguns d’ells veritablement indignats per l’engany. Si feu números veureu que 1.240 és gairebé el doble dels 680 vots que van treure, cosa que hauria de portar
a que els governants en traguessin conclusions.
A mitjans del 2007, la Plataforma Salvem Montserrat va començar la seva tasca.
|
... continuarà |
|
